"Els humans afectant l'atmosfera? I un be negre amb potes rosses!"

Tot i que la ciència del clima ho explica de fa dècades, hi ha multitud de llibres, un ampli ventall de pàgines web i pel·lícules tan memorables con ben documentades, és força habitual trobar-se amb persones que dubten que els humans tinguem la capacitat d'afectar i de canviar la composició de l'atmosfera terrestre, encara el 2023.

És, en part, comprensible. La imatge que tenim de l'atmosfera -i de la Terra- és quelcom gegantí, una extensió que, aparentment, sembla no tenir fi. Hi ajuda ben poc, segons el meu veure, que es donin les dades físiques de la Terra, com ara el radi de 6.371 km, o bé la circumferència de 40.000 km. Com ens podem imaginar una esfera amb una circumferència tan gran? No és gens fàcil. El mateix ens passa amb l'atmosfera.

Ens hi pot ajudar molt si imaginem les mides de la Terra com quelcom que podem visibilitzar amb més facilitat, com ara un globus, més gran que els de les festes d'aniversari, apropant-nos a les mides d'un d'aerostàtic, d'uns 10 m de diàmetre. Un globus d'aquesta mida, recolzat sobre el terra al carrer, arribaria a l'alçària d'un edifici de 3 plantes.


Si representem la Terra com aquest globus amb un diàmetre de 10 metres, enlloc dels 12.750 km de diàmetre de la Terra real, l'atmosfera seria una fina capa al voltant, de tan sols 6-7 mm de mitjana recobrint el globus. Parlem de mitjana perquè l'atmosfera de la Terra té una mica més de gruix a l'equador i es fa més prima quan ens apropem als pols. L'atmosfera  real de la Terra, en la seva capa més propera a la superfície, la troposfera, de mitjana té un gruix que arriba fins a uns 10 km d'alçària, aprimant-se fins als 6-7 km cap als pols i fent-se més gruixuda a la zona de l'equador, on assoleix 16 km.

Tot i tenir un volum de 4.200 milions de km3, així de prima és l'atmosfera de la Terra. La seva composició ha sofert lleugeres variacions al llarg de les diferents eres geològiques. La gran diferència del canvi que hi estem provocant ara és que la variació té lloc en un període molt breu de temps, en tan sols un segle i mig. Arribada l'era del petroli, fa uns 150 anys, vàrem començar a cremar quantitats enormes de combustibles fòssils, que estaven emmagatzemats sota terra des de feia milions d'anys. En cremar qualsevol derivat de petroli es formen 2 compostos: diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O). El CO2, gas incolor, va directe a l'atmosfera i s'hi va acumulant, afectant el cicle natural del carboni i el sistema climàtic. L'altre, l'aigua, també fa cap a l'atmosfera en forma de vapor i s'acaba condensant com a petites gotes en els núvols, on entra en el cicle natural de l'aigua; no hi té cap impacte significatiu, que se sàpiga.

Des que es va començar amb l'extracció de petroli hem anat cremant quantitats creixents de combustibles fòssils i bolcant-ne a l'atmosfera els dos gasos resultants. El gas que pertorba el sistema climàtic és el CO2 d'origen fòssil. Actualment estem bolcant a raó de 4,7 tones de CO2 per habitant i any, amb dades de 2021. En total, uns 36.000 milions de tones de CO2 cada any, 100 milions de tones cada dia. Com podem visualitzar què és una tona de CO2? Ben senzill, una tona de CO2 ompliria el globus de 10 m de diàmetre. Així doncs, mundialment, estem bolcant, de mitjana per persona, un globus de 10 m ple de CO2 cada 11 setmanes. I som vuit mil milions de persones.

No tots els països bolquen CO2 al mateix ritme, és clar. Històricament, els països occidentals van estar els primers en fer-ho massivament, començant per Estats Units, Regne Unit, Canadà i Europa Occidental, principalment. Hi han grans diferències entre les emissions per càpita de diferents països. Els EUA i Canadà es situen sobre les 15 tones per habitant, una tona cada 25 dies. Tan a Alemany com a Xina s'emeten 8 tones per habitant i any, 2 tones cada trimestre. A l'Índia 2 tones per habitant i any, 1 tona cada sis mesos. França es situa just a la mitjana mundial, mentre Espanya està lleugerament per damunt, amb 5 tones per habitant i any, una tona cada 10 setmanes.

_______________

Saber-ne més:

Comentarios

Entradas populares de este blog

Alemania y las renovables

Y ahora, CEPSA

El falso negacionismo climático de DT