¿Fósil? No, gracias

 Catalunya va ser pionera a Espanya durant la revolució industrial iniciada fa dos segles. No es pas el cas actualment amb la revolució de les renovables i de la generació sense emissions de CO2. Ara Catalunya és la tercera per la cua entre les CCAA, tan sols per davant de les Balears i Euskadi. No som cap bon exemple en aquest sentit. Dades ICAEN per 2024 Segons ICAEN, la producció d'electricitat a Catalunya durant l'any 2024 va ser de 40.481 GWh, les renovables tan sols van assolir 8.729 GWh, el 21,6%. Les dades difereixen una mica de les aportades per Red Eléctrica, on queda constància que Catalunya va haver d'importar el 13 % de la demanda elèctrica el 2024. Segons aquesta font la generació d'energia nuclear a Catalunya va suposar el 59,1 %, les energies d'origen fòssil (cicle combinat i cogeneració) el 21,4 % i les renovables el 19,5 % (hidráulica 9,6 %; eòlica 7,6 %; solar fotovoltaica, solar tèrmica i altres renovables el 2,3 %) És una posició ridícula, indig...

El primer de maig de 1975, a la ciutat danesa d'Aarhus, va tenir lloc l'estrena del lema "Atomkraft? Nej, Tak " (Energia atòmica? No, Gràcies). Amb 22 anys, Anne Lund, una estudiant de ciències econòmiques, havia pintat la frase al voltant d'un sol somrient i posat a la venda les 500 primeres xapes. L'objectiu era clar, dir que no a l'energia nuclear tot fent l'ullet a l'energia provinent del Sol. Els primers dos anys ja se'n havien venut al voltant d'un milió de xapes a setze països. Entre els primers en apuntar-s'hi, Alemanya i Àustria, amb Atomkraft? Nein, Danke . També va arribar aquest moviment a les nostres contrades amb Nuclear?, No gràcies i ¿Nuclear? No, gracias . Fins el 1985, l'organització danesa propietària del logo -OAA, Organització per a la informació sobre l'energia nuclear- afirmava haver venut més de trenta sis milions de xapes a una quarantena de països. A la dècada de 1970, Dinamarca tenia unes emissions pe...