Catalunya descarbonitza
Catalunya va ser pionera a Espanya durant la revolució industrial iniciada fa dos segles. No es pas el cas actualment amb la revolució de les renovables i de la generació sense emissions de CO2. Ara Catalunya és la tercera per la cua entre les CCAA, tan sols per davant de les Balears i Euskadi. No som cap bon exemple en aquest sentit.
Segons ICAEN, la producció d'electricitat a Catalunya durant l'any 2024 va ser de 40.481 GWh, les renovables tan sols van assolir 8.729 GWh, el 21,6%. Les dades difereixen una mica de les aportades per Red Eléctrica, on queda constància que Catalunya va haver d'importar el 13 % de la demanda elèctrica el 2024. Segons aquesta font la generació d'energia nuclear a Catalunya va suposar el 59,1 %, les energies d'origen fòssil (cicle combinat i cogeneració) el 21,4 % i les renovables el 19,5 % (hidráulica 9,6 %; eòlica 7,6 %; solar fotovoltaica, solar tèrmica i altres renovables el 2,3 %)
És una posició ridícula, indigna d'un país on havíem estat capdavanters en avenços tecnològics. Ara sembla que ens hem instal·lat en el "Renovables sí, però així no". Com, doncs? es pregunta molta gent. I no és que no es facin plans. S'en fan. El del PROENCAT 2050 n'és un de destacat, del qual ja es parlava en documents oficials de la generalitat l'any 2017, definint-ho com "Assolir un model basat cent per cent en les energies renovables desitjablement a l'horitzó 2050, si és possible tècnicament, mediambientalment i econòmicament."
Amb aquesta definició tan laxa ens passa el de sempre, que no es compleix amb el que s'ha planificat, així de clar. A tot això cal afegir-hi el rebombori que s'organitza cada cop que s'aprova una planta fotovoltaica sobre terreny o un parc eòlic, això quan s'aproven, que passa ben poques vegades i sempre ben poc a poc. La conseqüència més directa d'aquesta lentitud és que seguim sent una societat recosida als combustibles fòssils. Encara més, la demanda elèctrica és només una cinquena part de la demanda energètica total: ens falta descarbonitzar la pràctica totalitat del transport per carretera, turismes, camions i motocicletes, entre altres sectors encara lligats i relligats als combustibles fòssils. De tal manera que quan la demanda elèctrica s'enfili degut a que es farà amb electricitat el que ara es fa amb combustibles fòssils, la situació de les renovables serà encara més precària.
Tot cercant una lectura positiva a la situació de Catalunya aquest 2025 n'he trobat una, que potser no agradi a tothom, però que és ben realista. Si a Catalunya les renovables representen el 21,6 % i l'energia nuclear el 56,7 %, totes dues sumades fan el 78,3 %. Què tenen en comú l'energia nuclear i les energies renovables? Que totes són energies no fòssils, sense emissions de CO2. Vist des d'aquest angle, ja tenim més de les tres quartes parts de la producció elèctrica descarbonitzada a Catalunya; això sí, caldrà continuar comptant amb l'energia nuclear com a complement a les renovables, fins i tot augmentar la generació nuclear a mitjà termini si no es fa un gir de 180 graus amb el desplegament de renovables.
En el conjunt d'Espanya la situació es capgira en favor de les renovables, que ja representen el 56,8 % de la producció elèctrica el 2024, gairebé tres vegades el percentatge assolit a Catalunya. L'electricitat d'origen fòssil (centrals de cicle combinat i de cogeneració) va suposar el 23,2 % i l'energia nuclear tan sols arriba al 20 %. A Espanya, les energies no fòssils assoleixen el 76,8 %, una xifra ben propera a catalana.
El resum és prou evident. El total d'electricitat no fòssil voreja el 77-78 %, tant a Catalunya com a Espanya. A Catalunya gràcies a que hi ha molta generació nuclear i a Espanya gràcies a que n'hi ha molta de renovable. Tenint en compte que les energies renovables són força discontínues, val la pena fer pinya amb l'energia nuclear fent que aquesta pugui cobrir les discontinuïtats de la generació renovable?
Què n'opines?
_____________
Saber-ne més:
Comentarios
Publicar un comentario
Deja tu opinión