Anne Lund

El primer de maig de 1975, a la ciutat danesa d'Aarhus, va tenir lloc l'estrena del lema "Atomkraft? Nej, Tak" (Energia atòmica? No, Gràcies). Amb 22 anys, Anne Lund, una estudiant de ciències econòmiques, havia pintat la frase al voltant d'un sol somrient. 

L'objectiu era clar, dir que no a l'energia nuclear, a la vegada que es feia l'ullet a l'energia provinent del Sol. Els primers dos anys ja se'n havien venut al voltant d'un milió de xapes a setze països. Entre els primers en apuntar-s'hi, Alemanya i Àustria, amb Atomkraft? Nein, Danke. També va arribar a les nostres contrades amb Nuclear? No, Gràcies i ¿Nuclear? No, Gracias. Només els primers deu anys, l'organització danesa propietària del logo -OOA, Organització per a la informació sobre l'energia nuclear- afirmava haver venut més de trenta sis milions de xapes a una quarantena de països.

A la dècada de 1970, Dinamarca tenia unes emissions per càpita d'unes 12 tones de CO2/any. En aquell moment, no hi havia discussió sobre el canvi climàtic i tan sols un reduït grup de científics hi estaven al aguait, tot fent mesures diàries de la concentració atmosfèrica de CO2 al observatori de Mauna Loa (Hawaii). En aquells anys la concentració de CO2 ja era de 330 ppm.

Cinquanta anys després les coses han canviat força. Estem davant un pronunciat canvi en el clima, amb una concentració de CO2 que voreja les 430 ppm, cent més que als anys 1970 i, el que és més greu, cent cinquanta més que el màxim de CO2 atmosfèric del darrer milió d'anys. Dinamarca té actualment unes emissions per càpita similars a la mitjana mundial d'unes 4,6 tones/any. No s'hi produeix energia nuclear, però sí que n'importa dels països veïns.

El 2025 hi ha prop de cinc-cents reactors nuclears de fissió al món, funcionant a una trentena de països, que aporten el 9% de l'electricitat globalment. La Xina és qui lidera, també en aquest camp. Està construint reactors de tercera generació, els Hualong One, una tecnologia puntera desenvolupada a la Xina. A més, té en marxa la que ha de ser la primera central híbrida de fusió-fissió nuclear el 2030. 

Davant l'imparable augment del CO2 atmosfèric amb la greu crisi climàtica que això comporta, cada cop hi ha més gent que parla d'electricitat no fòssil, incloent-hi l'energia nuclear a més de les renovables. L'avantage és clar, l'energia fotovoltaica i l'eòlica són intermitents per naturalesa i es complementen molt bé amb l'energia nuclear, que pot aportar una base sòlida per evitar apagades i inestabilitat a la xarxa elèctrica. 

Llavors, és fàcil fer la reflexió següent: si a Europa fa cinquanta anys ens va faltar temps per sortir amb la pancarta de Nuclear? No, gràcies, per què ens costa tant dir Fòssil? No, gràcies?

________________

Saber-ne més:

• The Smiling Sun.
• Hualong One (华龙一号) nuclear reactor.
• Central híbrida de fusió-fissió a la Xina el 2030.
• Fòssil? No, gràcies.