Anne Lund

El primer de maig de 1975, a la ciutat danesa d'Aarhus, va tenir lloc l'estrena del lema "Atomkraft? Nej, Tak" (Energia atòmica? No, Gràcies). Amb 22 anys, Anne Lund, una estudiant de ciències econòmiques, havia pintat la frase al voltant d'un sol somrient i posat a la venda les 500 primeres xapes.

L'objectiu era clar, dir que no a l'energia nuclear tot fent l'ullet a l'energia provinent del Sol. Els primers dos anys ja se'n havien venut al voltant d'un milió de xapes a setze països. Entre els primers en apuntar-s'hi, Alemanya i Àustria, amb Atomkraft? Nein, Danke. També va arribar aquest moviment a les nostres contrades amb Nuclear?, No gràcies i ¿Nuclear? No, gracias. Fins el 1985, l'organització danesa propietària del logo -OAA, Organització per a la informació sobre l'energia nuclear- afirmava haver venut més de trenta sis milions de xapes a una quarantena de països.

A la dècada de 1970, Dinamarca tenia unes emissions per càpita d'unes 12 tones de CO2/any. En aquell moment, no hi havia discussió sobre el canvi climàtic i tan sols un reduït grup de científics hi estaven al aguait, tot fent mesures diàries de la concentració atmosfèrica de CO2 al observatori de Mauna Loa (Hawaii). En aquells anys la concentració de CO2 ja era de 330 ppm.

Cinquanta anys després les coses han canviat força. Estem davant un pronunciat canvi en el clima, amb una concentració de CO2 que voreja les 430 ppm, cent més que als anys 1970 i, el que és més greu, cent cinquanta més que el màxim de CO2 atmosfèric del darrer milió d'anys. Dinamarca té actualment unes emissions per càpita similars a la mitjana mundial d'unes 4,6 tones/any. No s'hi produeix energia nuclear, però sí que n'importa dels països veïns.

El 2025 hi ha prop de cinc-cents reactors nuclears de fissió al món, funcionant a una trentena de països, que aporten el 9% de l'electricitat globalment. Des del 1970 fins al 2023 aquesta producció nuclear ha evitat l'emissió d'entre dos mil i quatre mil milions de tones de CO2 a l'atmosfer. La Xina és qui lidera, també en aquest camp. Està construint reactors de tercera generació, els Hualong One, una tecnologia puntera desenvolupada a la Xina. A més, té en marxa la que ha de ser la primera central híbrida de fusió-fissió nuclear el 2030. 

Davant l'imparable augment del CO2 atmosfèric amb la greu crisi climàtica que això comporta, cada cop hi ha més gent que parla d'electricitat no fòssil, incloent-hi l'energia nuclear a més de les renovables. Fins i tot antics detractors de la nuclear, com James Hasen o Bill Gates, defensen que és necessària per descarbonitzar ràpidament. L'avantage és clar, l'energia fotovoltaica i l'eòlica són intermitents per naturalesa i es complementen molt bé amb l'energia nuclear, que pot aportar una base sòlida per evitar apagades i inestabilitat a la xarxa elèctrica. Actualment, el 70 % de l'electricitat a Dinamarca prové d'aerogeneradors, però encara els cal importar energia nuclear de Suècia i carbó de Polònia per cobrir els pics de demanda. 

Europa va dir 'No' a la nuclear als anys 1970 (amb excepcions) tant per por com per idealisme, però sense un pla real per eliminar els combustibles fòssils. Avui, mentre la crisi climàtica s'accelera, cal preguntar-nos si aquell rebuig va servir al planeta o simplement va endarrerir la lluita contra el CO2. La vertadera lluita no és entre nuclear i renovables, sinó entre fòssils i un planeta habitacle.

Si fa cinquanta anys vàrem dir 'No' a la nuclear, què ens impedeix avui dir 'No' als combustibles fòssils?

________________

Saber-ne més:

• The Smiling Sun.
• Hualong One (华龙一号) nuclear reactor.
• Central híbrida de fusió-fissió a la Xina el 2030.
• Informe IPCC AR6 sobre el paper de la nuclear en la descarbonització; Seccions 6.3.1 i 6.11.
• Documental Planet of the Humans, dirigit per Jeff Gibbs.
• Fòssil? No, gràcies.