Emissions de CO2 per país i Justícia Climàtica.

Estem molt acostumats a que a les notícies, quan ho fan, s'informi de les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels diferents països. Si no són les de CO2, són les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, igualment per països. Cau de madur que els països més poblats no en surtin gaire ben parats.

I, com diu el refrany, qui dia passa, any empeny. Any rere any, ens donen per la TV les dades d'emissió de la Xina, o dels Estats Units. És un relat que, en general, ja ens va bé a la majoria de països occidentals, de l'anomenat Nord Global. El relat podria anar així: "Xina, Índia i Rússia entre els cinc països més contaminants del món en tones de CO2", si es vol desviar el problema cap alguns dels països emergents, de l'anomenat Sud Global. I no s'està dient cap mentida, tan sols que s'expliquen les dades sota la perspectiva de desempallegar-nos de bona part de la nostra responsabilitat, l'actual i la històrica.

És cert que els cinc països des d'on es bolca més CO2 a l'atmosfera per l'ús de combustibles fòssils són, per aquest ordre, Xina, Estats Units, Índia, Rússia i Japó. Però aquesta no és pas la manera més justa d'explicar el tema, tot i ser la que més ens convé a bona part dels països europeus, amb poca població i un acceptable nivell de vida. Ens hem deixat, volgudament o no, un detall important a l'equació, la població de cada país.

10 països més poblats

Gràfic d'elaboració pròpia amb dades de l'ONU 2022.

Quan es donen les dades de recollida de residus municipals, ja sigui per comarca o per municipi, per part de l'Agència de Residus de Catalunya, la comparativa es fa en kg per habitant i any. Ho trobem normal, perquè és normal. Tindria ben poc sentit comparar el valor absolut de les tones de residus de comarques molt poblades, com el Vallès, el Maresme o el Barcelonès, amb els valors de comarques menys poblades, com la Terra Alta, la Garrotxa o bé el Pla d'Urgell.

Gràfic d'elaboració pròpia amb  dades de ourworldindata.org 

Llavors, si ho fem així amb les comarques, per què no es fa igual amb els països i les emissions de CO2? Fa dècades que els països de l'anomenat Sud Global exigeixen que, sempre que es faci una comparativa entre països, es faci en tones de CO2 per càpita. És de justícia fer-ho d'aquesta manera. Els 10 països més poblats acullen gairebé el 60% de la població mundial, que ja ha assolit els 8 mil milions de persones. Hi ha dos països, Índia i Xina, que superen en molt la població dels demés, són casos molt especials, civilitzacions molt antigues, on una gran part de la població va sortint de la pobresa de fa un parell de dècades. La població de cadascun d'aquests països quadruplica la del tercer país més poblat, Estats Units i la població conjunta de l'Índia i la Xina és més d'un terç de la població mundial.

Curiosament, dels 10 països més poblats, només dos superen les 10 tones de CO2 per habitant i any, els Estats Units (14,9) i Rússia (12,1). La mitjana mundial d'emissions per càpita es sitúa (dades de 2021) a les 4,7 tones de CO2 per habitant. Només 3 dels 10 països més poblats estan per damunt d'aquesta mitjana, els dos citats i la Xina (8,0).  En el següent mapa es poden veure per colors les emissions per càpita dels diferents països, tot i que és millor l'enllaç al mapa interactiu, que mostra la xifra de cada país en passar-hi el ratolí pel damunt. 

Dels prop de 200 estats qui hi ha al món, un centenar llarg estan per sota, o molt per sota, de la mitjana d'emissions (4,7 tones). 

En aquest gràfic es fàcil comprovar que hi ha països que fa dècades ja estaven força per damunt de les 10, fins i tot 20, tones de CO2 per habitant i any, com ara els Estats Units, el Regne Unit, Canadà i bona part dels països d'Europa Occidental. Això porta a que els països del Sud Global reclamin que es tinguin en compte les emissions històriques de CO2. Occident, el Nord Global, és responsable del 70 al 80 % de les emissions històriques de CO2. 

Hem de resoldre el repte de les emissions de CO2 que porten el nostre planeta cap unes condicions climàtiques molt diferents a les actuals. Per resoldre-ho, ens cal una mirada amb perspectiva i equitat, una mirada lluny de l'eurocentrisme i enfocada a la justícia climàtica global. Un dels pals de paller, dels puntals, que donen suport a aquesta mirada és fer públiques, sempre, les emissions de CO2 per càpita de cada país. Les emissions dels països en valor absolut no tenen ni cap ni peus.

¿Fósil? no, gracias per aprofondir en la temàtica i conéixer les estratagemes de la indústria dels combustibles fòssils.