1974: 4.000 millones de personas

-

 

En el año 1974 la población mundial alcanzó los cuatro mil millones de personas. En emisiones de CO2 per cápita, Estados Unidos (21,2) casi doblaba las del Reino Unido (11,0). España (4,9) se situaba por encima de la media mundial (4,3) y, a mucha distancia, se situaban China (1,1) e India (0,4).



La población es un factor importante cuando analizamos el cambio profundo en el clima por causas antropogénicas, como lo es el actual dramático cambio en el clima. Las emisiones de CO2 mantienen una relación con la población mundial, aunque hay que hacerlo bien. La clave es tener siempre muy presentes las emisiones per cápita. A lo largo de esta cronología, además de las emisiones globales, nos centramos en cinco países: Reino Unido, Estados Unidos, China, España e India.

____________

Saber más:

Comentarios

Publicar un comentario

Deja tu opinión

Entradas populares de este blog

Alemania y las renovables

-
Imagen
De lo que leemos en prensa nos podemos llevar más de una falsa impresión sobre el país tradicionalmente motor de la economía europea. Que en Alemania ya no se quema carbón. Falso. Que Alemania ya no usa electricidad de origen nuclear. Falso.  Los datos que proporciona la Oficina Federal de Estadística de Alemania no mienten, sólo hay que  rascar un poco para ver lo que no se nos muestra en titulares. De hecho, Alemania es el mayor productor de carbón -lignito para concretar- de la Unión Europea. Lo necesita como fuente de calor para su industria y también para producir electricidad (sí, has leído bien). No le bastan los más de cien millones de toneladas de carbón extraídas en minas del país, sino que debe importar. Solía recibir carbón de Rusia, en grandes cantidades, decenas de millones de toneladas al año. Ya no. Entre los países de los que suele importar los últimos tres años se encuentran Polonia, Estados Unidos (!) y Australia (!). ¡Transportar carbón (y gas natural) de ...
Més » » »

RAIG

-
Imagen
Corria l'any 1980 quan un grup de joves de Bellcaire d'Urgell posàvem en marxa una cooperativa de treball associat centrada en les energies alternatives, que era la manera de referir-se a les energies netes, o de fonts renovables. El nom, prou eloqüent, RAIG   cooperativa d'aplicacions d'energies alternatives ,  apuntant al Sol com la font d'energia principal i cap a la que ens havíem d'anar orientant. Idealistes?, és clar que sí, de soca-rel. Amb força motivació ens anunciàvem per fer estudis d'instal·lació de plaques solars, en aquell moment per substituir, en part, la calefacció en granges o llars. Al mateix temps, cercàvem informació en espanyol o en francès sobre aïllament tèrmic en la construcció i miràvem d'estar al dia dels darrers desenvolupaments tecnològics a l'abast. Ens hauria agradat poder disposar de panells fotovoltaics, ja n'hi havia, però a uns preus prohibitius que condemnaven al fracàs qualsevol intent de càlcul d'amortitz...
Més » » »

Anne Lund

-
Imagen
El primer de maig de 1975, a la ciutat danesa d'Aarhus, va tenir lloc l'estrena del lema "Atomkraft? Nej, Tak " (Energia atòmica? No, Gràcies). Amb 22 anys, Anne Lund, una estudiant de ciències econòmiques, havia pintat la frase al voltant d'un sol somrient i posat a la venda les 500 primeres xapes. L'objectiu era clar, dir que no a l'energia nuclear tot fent l'ullet a l'energia provinent del Sol. Els primers dos anys ja se'n havien venut al voltant d'un milió de xapes a setze països. Entre els primers en apuntar-s'hi, Alemanya i Àustria, amb Atomkraft? Nein, Danke . També va arribar aquest moviment a les nostres contrades amb Nuclear?, No gràcies i ¿Nuclear? No, gracias . Fins el 1985, l'organització danesa propietària del logo -OAA, Organització per a la informació sobre l'energia nuclear- afirmava haver venut més de trenta sis milions de xapes a una quarantena de països. A la dècada de 1970, Dinamarca tenia unes emissions pe...
Més » » »