129 mesos

Cent vint mesos de tràmits administratius i nou mesos de construcció.

Jo em crec la Consellera Silvia Paneque quan el divendres 18 de juliol afirmava "Hem de ser capaços de desplegar renovables i bateries al nostre país, perquè és un compromís per a conservar el nostre entorn i fer-lo compatible amb el progrès econòmic". Això era durant la inauguració de la planta fotovoltaica més gran, fins la data, a la província de Girona, en un terreny de dues hectàrees proper a l'empresa LC Paper 1881. També va apel·lar a la necessitat que Catalunya "generi la seva pròpia energia per reduir la dependència de l'exterior, reduir l'impacte ambiental i augmentar el desenvolupament local".

Foto arxiu de Gencat

Una anotació rellevant que cal tenir en compte. Els tràmits per aquesta instal·lació fotovoltaica es van iniciar l'any 2015. Gairebé deu anys de tràmits diversos i 9 mesos de construcció ens han portat fins a poder posar la planta en marxa. Sempre sorgirà algú que ho anomeni 'macroplanta', però no es tracta pas d'una planta de grans dimensions, al contrari. Una planta amb una potència nominal de 3,5 MW que generarà uns 5,5 GWh per any en hores de sol. Fonts de l'empresa, centrada en la fabricació de paper, afirmen que l'electricitat generada a la planta equival al 17 % del consum elèctric, molt elevat degut a l'activitat de què es tracta. Si diversos mitjans qualifiquen la planta com la de major dimensió a la província, no es deu pas a que aquesta hagi estat la fita de l'empresa promotora, sinó més aviat a l'absència de la resta d'actors, segons paraules d'un dels responsables de la companyia. 

Imatge cedida per LC Paper a diversos mitjans

No puc sinó felicitar els responsables de LC Paper per la seva resiliència i convicció, per anar superant els diversos obstacles amb que s'han trobat, per haver 'confrontat' diverses administracions sempre amb la convicció que fer el parc fotovoltaic a tocar de l'empresa (tan sols l'autopista els separa) és el millor tan per a l'empresa com per a la Terra. Per a l'empresa és un petit pas cap a la desitjada autosuficiéncia energètica. Per a la Terra és el que cal per fer front, per mitigar, l'escalfament global.

A tot això cal concretar que l'electricitat que es generi a la planta fotovoltaica ho serà no pas en funció del consum puntual a la factoria en aquell moment, sinó en funció de la radiació solar. En concret i en absència de núvols o de boira, això es traduirà en uns 12 MWh un dia del mes de gener i fins a 19 MWh un dia de juny. La producció d'electricitat es concentrarà majoritàriament entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda. No hi haurà producció a 7 del matí els mesos d'hivern, ni a les sis de la tarda. Més de la meitat de les hores de l'any la planta fotovoltaica tindrà nul·la producció. És el que té dependre del Sol. Faig aquest apunt perquè aquests detalls ens solen passar per alt, segur que ho tenen ben clar els responsable de LC Paper. Ja han declarat als mitjans que el dia que apuntin a cobrir el 100 % (o gairebé) del consum elèctric (que no energètic) de l'empresa, necessitaran d'una instal·lació set vegades més gran, 25 MW, acoblada a uns 85 MWh en bateries, com a mínim.

La posada en marxa d'aquesta planta fotovoltaica per a l'autoconsum d'una empresa és un fet molt positiu, doncs posa de manifest que la convicció d'algunes empreses per a plantar cara al canvi climàtic no s'atura malgrat les traves amb que es puguin trobar amb les diverses administracions. A la vegada, té una lectura no tan positiva, doncs posa de manifest el paupèrrim estat del desplegament de les energies renovables a Catalunya, com ja he descrit fa poc.

El regust agredolç de la notícia, segons el meu parer, és una constatació del nostre fracàs com Administració (en majúscula, incloent-hi des del món local fins al govern català i a Madrid) i, en darrer terme, com a societat. No conec personalment la Consellera Silvia Paneque, però vull pensar que també hi estaria d'acord. M'agradaria que des de les diverses administracions s'expliqués clar i català que no fem tot això per ser més autosuficients energèticament, que també, sinó sobretot perquè hem de deixar de cremar combustibles fòssils i necessitem renovables per fer-ho, renovables arreu, a les teulades, als terrenys de tot tipus, instal·lacions fotovoltaiques, eòliques i hidràuliques. No hauríem d'acceptar a ulls clucs que el planteig per aprovar o desaprovar una instal·lació renovable a un terreny continuï sent la visió miop de fer la planta o no fer-la, sinó el de fer la planta o bé seguir amb la crema de combustibles fòssils, aquests sí que tenen greus i irreversibles conseqüències sobre les persones i els paisatges de tot el planeta.

Si no ens en sortim per la via de les renovables, haurem de continuar amb les nuclears molt més temps.

______________

Saber-ne més:

- Nació Digital.

- El Nacional.cat.

- Garrotxa digital.

- Europa Press Catalunya.