I l'impacte dels combustibles fòssils?

Aquest passat dimecres dia 15 he tingut la sort d'assistir al seminari Agrofotovoltaica i Territori organitzat des del Institut Català d'Energia (ICAEN) amb la participació de ponents d'àmbits diversos: estudiants i professorat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, tècnics de transició energètica de diversos Consells Comarcals, tècnics del departament de Territori, així com representants d'empreses del ram.

Molt destacable la participació de la directora del ICAEN, Marta Morera, amb les seves paraules motivadores, alhora tocant de peus a terra. No ha de ser gens fàcil. El repte que tenim davant és gegantí, tanmateix, cal entomar-lo amb decisió. No hi ha alternativa. No hi ha planeta B, com diu la desgastada frase. Tot repassant els plans que s'han fet des de Catalunya, arrelats en la llei de canvi climàtic de 2017 i detallats en el PROENCAT, és molt fàcil adonar-se de l'endarreriment que portem. Solem mirar el que hem fet, però no ens fixem ni el moltíssim que hem deixat de fer -tot i tenir-ho en la planificació- ni en tot el que encara ens falta per fer. Amb la vista posada en l'any 2030, què ens fa pensar que els propers cinc anys multiplicarem per deu -com a mínim- la velocitat d'instal·lació d'energies renovables de tot tipus, per tal de recuperar el que no hem fet els darrers set anys?

No vull posar gaires xifres aquí, perquè ja ho han fet moltes altres persones extensament. Tan sols vull recordar que el PROENCAT preveu que Catalunya tingui el 2030 una potència renovable instal·lada de 12 GW (12.000 MW), 7 GW en fotovoltaica i 5 GW en eòlica. Pel 2050 s'han de tenir 62 GW en energies renovables. La situació actual és abaltidora: 1,4 GW en eòlica i 1,3 GW en fotovoltaica (dels quals 1 GW és autoconsum). 

I no cal pas anar gaire lluny per esbrinar la causa d'aquest desgavellat endarreriment: les avaluacions d'impacte ambiental i paisatgístic i la poca o nul·la informació que es té sobre l'impacte actual de l'escalfament global per part dels diferents actors a comarques i municipis del país.

En el fons, és necessari fer una avaluació de l'impacte que té instal·lar una planta, quin sigui el seu tamany, a un terreny, tant si es tracta de posar-hi panells fotovoltaics, com d'aerogeneradors, on hi faci vent, és clar, que de sol n'hi ha gairebé arreu, amb permís de la boira. És del tot rellevant valorar si les espècies d'ocells que ara hi ha en un lloc concret, deixaran de ser-hi amb la instal·lació renovable. Tot i que, de la mateixa manera que s'està demostrant en alguns cultius com la presència de panells fotovoltaics tenen un clar efecte benefactor degut a l'apaigavament de l'escalfor dels raigs de sol en dies d'estiu, també ens podem trobar amb que noves espècies d'ocells niuaran prop dels panells pel mateix motiu.

He d'admetre que la protecció del paisatge, com a tal, sempre m'ha grinyolat bastant, tenint present l'emergència climàtica, que no és un titular per fer bonic, sinò una situació d'emergència que estem vivint totes les espècies que habitem la Terra, inclosa la nostra. Ens n'adonem o no, aquesta és la realitat que ens mostren les dades científiques, escalfant el nostre planeta amb la crema de combustibles fòssils els darrers 150 anys, 100 milions de tones de CO2 cada dia (un CO2 que no li pertany a la nostra atmosfera) globalment, gairebé cinc tones per cap i any ens toquen a tots els més de vuit mil dos-cents milions de persones al món ara mateix. Nosaltres, en països on ens ho podem permetre, podem, de moment, capejar aquest clima més inhòspit del planeta, tot i que tenim avisos ben propers com la recent DANA. Però hi ha desenes de milions de persones al món que no es poden protegir en un planeta menys habitable. Tal com va recordar un dels ponents, s'ha perdut ja el 80% de biomassa en insectes al món. Mentre la majoria d'espècies lluiten inútilment per adaptar-se a un planeta inhabitable, encara hi ha gent que es nega a veure els senyals d'emergència arreu.   

En totes aquestes valoracions d'impacte ambiental em sorprèn que es deixi de banda el més important. M'explico. El planteig sovint és, bé fer una planta d'energies renovables, o bé no fer-li a un espai determinat. S'oblida (vull pensar involuntàriament) la part més important d'aquesta equació, els combustibles fòssils. El planteig correcte hauria de ser, o bé faig la planta de renovables, o bé continuem cremant combustibles fòssils, amb tot l'impacte que té el cremar-los, impacte que no es té en compte. Per això surten 'malament' els números. No sóc ambientòleg, ni sé com tenir en compte aquest impacte, però cal tenir-lo molt en compte. Cremar un litre de benzina l'any 2025 no es recupera per moltes hectàrees de terreny que hi dediquéssim, aquí la petjada ecològica d'en Mattis Wackernagel falla estrepitosament. ¿Com es pot recuperar el tornar a posar ara a l'atmosfera el 2,4 kg de CO2 resultants de cremar un litre de gasolina, si aquest diòxid de carboni va ser capturat i emmagatzemat per bacteris i algues fa 400 milions d'anys? Qui vol tornar a aquell planeta del període Paleozoic? Que aixequi la mà, si us plau.

L'any 1975, una estudiant danesa -Anne Lund- va ser la primera que va imprimir 500 xapes amb la inscripció Atomkraft? Nej, tak (Nuclear?, no gràcies), amb un Sol somrient de fons.

Si fa dècades, ens va faltar temps per dir Nuclear? No, gràcies, per què ens està costant tant dir Fòssil? No, gràcies?

T'ho explico amb pèls i senyals a Fòssil? No, gràcies, un manual amb més de 150 referències. Un text de menys de 200 pàgines, escrit en un llenguatge didàctic i amè, que t'enganxarà.